Amnistia?

La possible amnistia demanada com a inexcusable condició per Puigdemont per a aconseguir un suport que faça possible un nou govern socialista ha originat tant un enfrontament dialèctic com el reverdir la situació actual d’un conflicte territorial que clava les seues arrels en el segle XVIII, descobrint simultàniament l’insòlit fet que en l’estat espanyol no existisca la gràcia constitucional de tal benefici, encara que sí, en la pràctica, hagen sigut nombroses les ocasions en què sense precedir sentència hagen sigut beneficiats nombrosos possibles inculpats fins i tot sense tan si més no haver-se incoat actuacions judicials. Recorde’s la no existència de cap procediment després dels assassinats de Vitòria o els de Montejurra en 1976, sent tots dos casos clars exemples d’amnisties de fet al no ser possible els indults per no haver-se produït sentència cap.

Hui ens trobem en una situació similar, encara que amb un matís diferenciador de vital importància: l’exercici de la gràcia invocada per Puigdemont no afecta a delictes de la gravetat -assassinats- dels esmentats sinó tan sols a l’actuació política i elusió a l’acció judicial d’algú l’actuació de la qual es va produir en el seu exercici de legitim President de la Generalitat de Catalunya, alguna cosa que tan sols pot tindre l’antecedent del seu predecessor Josep Tarradellas retornat a Catalunya amb tots els reconeixements i honors atorgats pel govern espanyol presidit per Suarez.

Amb Tarradellas no va ser necessari invocar l’empara de l’Amnistia, molt menys de l’indult al no haver-se produïda decisió judicial, sinó que el seu retorn a Catalunya i rehabilitació com President tan sols va respondre a l’interés primer i fonamental d’aconseguir els màxims beneficis de la concòrdia i així aconseguir la positiva i necessària pacificació per a continuar construint una societat justa i democràtica. Va ser igualment tal objectiu el que també va moure en el seu moment a Fraga a compartir en els temps de la Transició una compareixença amb Santiago Carrillo, o que Passionaria presidira la primera sessió del Parlament de la Democràcia.

Per al Partit Carlista és positiva l’Amnistia de fet anunciada en benefici de Puigdemont i altres fugits que haurà de ser útil per a aprofundir en la legitimitat democràtica de tots els actors del conflicte facilitant tant la resolució del problema sobiranista com l’avanç democràtic tan necessari en favor de la sencera ciutadania i això en el marc d’una Confederació, segons la mantinguda proposta del Partit Carlista.

                                                                                                                                                                                                                                    Evarist Olcina