Castellà
Sempre igual. Ens escandalitzem per l’inici d’una guerra, per les barbaritats que es cometen en qualsevol d’elles. Això sí, sempre quan els mitjans de comunicació i les RRSS alerten de qualsevol atemptat a la dignitat de les persones. Però en passar els dies, decau l’interés i tot sona a una notícia més. De tant en tant ens tornem a impactar enfront d’algun esdeveniment que altera el “normal” desenvolupament del que passa.
Ens preocupa això sí, les conseqüències d’aquesta guerra. Les que afecten la nostra butxaca i a la nostra plàcida existència. Les altres guerres, amb massacres i deportacions, així com amb els refugiats, ens preocupen menys. A no ser d’una foto o reportatge amb unes imatges impactants, que per desgràcia només impacten el temps que duren aqueixes imatges.
Dins de les barbaritats que es generen en el nostre territori, al costat de la nostra casa, aqueixes que pel simple fet d’estar tan a prop, són les que ens impacten més. Però com hem comentat abans, això dura un dia, dos o una setmana, després a continuar vivint.
Però és que és inconcebible que estiguem sent impassibles davant la gran quantitat d’agressions sexuals, i d’assassinats. Però amb la violència de gènere hem topat.
La gran pregunta és, què s’ha de fer per a erradicar aqueixa xacra? L’experiència ens diu que els polítics, només es posen a fer els seus deures quan són pressionats per les manifestacions dels ciutadans, reclamant solucions.
Sent com és un problema tan gros i greu, per què aqueixa passivitat. És que no és rellevant el que una de cada 45 dones a Espanya és víctima d’alguna mena d’agressió sexual?
Hem de ser conscients, que la nostra societat és de per si mateix, masclista. La dona ha sigut per educació rebuda, una persona de segon ordre. Sempre submisa, disposada i obligada a realitzar les diverses labors, sense cap mena de reconeixement. El que, traslladat al treball laboral, se li ha continuat menyspreant tant en el reconeixement de la seua vàlua com de la seua remuneració. Una autèntica pària de la societat.
Cal posar fre immediatament a tanta barbàrie, amb els mitjans necessaris i generar una educació democràtica des de les escoles, perquè done el seu fruit en les següents generacions.
S’hauria de començar a difondre i ensenyar que la vertadera DEMOCRÀCIA consisteix a respectar la llibertat dels altres, tal com volguérem ser respectats.
Un lema fàcil: LA MEUA LLIBERTAT ACABA ON COMENÇA LA DE L’ALTRE.
El problema que tenemos con las nuevas políticas es que las mujeres volvemos a pasar a un segundo plano después de años de avances. No se ha superado el machismo y nos vienen los partidos políticos con sus nuevas políticas liberales a decir que ahora existen las mujeres con pene, que tienen que entrar en nuestros espacios y en competiciones deportivas y cuotas. Llega el estrellato de “lo trans” y las políticas LGBTQ etc y, dejan por imposible políticas que apuesten por dejar de cosificar a las mujeres, dejar de tratarnos mal socialmente y lo cubren con un baño de posmordernidad y hacen más grandes nuestras desgracias.
El o la que se postule contra esto, es acusada directamente de fascista y de otras lindezas. No podemos permitir más esta distopía de leyes, de las que están huyendo en muchos países después de ver sus nefastas consecuencias. Las mujeres estamos más solas que nunca.