Castellà
El Carlisme té una llarga trajectòria. En els seus més de 180 anys d’existència ha tingut de tot. Per ser un moviment popular i no d’interessos mediàtics ha sigut sempre perdedor nat. Ja en els seus inicis defensant els comunals, els Furs i tot allò que pertanyia als Pobles de les Espanyes, va ser picat i menyspreat per la classe dominant, ras i curt per a domesticar–ho i sotmetre–ho, amb la condició que no pertorbara la seua possessió de les coses que no era una altra que el contrari al que aspirava, necessitava i era de la seua legítima propietat: la del poble pla i ras.
Es va buscar la manera de desprestigiar–ho i esborrar–ho de la faç de la terra. Guerres, complots, traïcions, infiltracions d’elements de ideologia contrària. Tot per a evitar que un moviment molest com corcó, es revelara contínuament contra els abusos del poder envers el poble.
És evident doncs que amb tot aquest historial, i amb tan llarga vida política, aquest Partit haja tingut fallades i alguna actuació negativa, però sempre ha sabut tirar avant, perquè al Poble (ara se’n diu Ciutadania) mai se li ha pogut enganyar.
El Partit Carlista fidel a la seua trajectòria i als seus ideals va propiciar que hauria d’aplicar–se la Confederació dels Pobles de les Espanyes a la seua pròpia Organització, i sent així els carlistes valencians van decidir crear el Partit Carlista del País Valencià P.C.V.) en 1976 en Carlet, sent el 28 de març de 1993 quan es va inscriure en el Ministeri de Justicia, en confederació amb la resta dels Partits Carlistes de les Espanyes.
Sent un partit que no disposa d’altres mitjans per a finançar–se que les pròpies quotes dels seus afiliats, li és molt dificil accedir a la vida política (eleccions), tal com està orquestrada, a més d’estar vetat en molts mitjans de comunicació.
Una democrácia ha de ser igual per a tots i no comptar amb privilegis establits. Unes eleccions haurien de ser, en principi, una igualtat d’oportunitats. No com ara que els partits amb representació parlamentària tenen preferències sobre els altres a l’hora d’exposar el seu programa. Com deia un antic militant del P.C.V, admetríem que la lliga de futbol començara amb més punts per als equips que hagueren aconseguit millor classificació en la lliga anterior? El just és que comencen tots des de zero. Doncs això mateix hauria de ser el modus operandi en les eleccions. Tots els candidats amb els mateixos recursos i oportunitats. Però clar, ací se’ls veuria el plomall als instal·lats en el poder.
En fi, el P.C.V. fidel al seu compromís amb el País Valencià, pretén no sols denunciar les irregularitats que es cometen, sinó el més important, aportar idees per a solucionar els seus problemes.
El P.C.V. no dogmatitza perquè no es creu en possessió de la veritat, simplement aporta una visió de la realitat que juntament amb les aportacions d’altres punts de vista, és la Societat qui tinga els suficients criteris per a decidir en llibertat el camí a seguir i no que li ho marquen o fins i tot li ho imposen. Pura i simple Democrácia.
