La citricultura en crisi? Depén per a qui

Els preus en el camp són cada vegada més irrisoris, no és que es mantenen com tots els anys, no, és que van a la baixa i per descomptat les despeses pugen exponencialment.

Per les protestes que es generen en tot el territori de les Espanyes, es podria pensar que tant l’agricultura com la ramaderia tendeixen a desaparéixer per la diferència de preus entre el que es paga i el que costa.

També és veritat que el consumidor d’això no s’assabenta molt ja que a ell li costa car tot el relacionat amb aquestes dues fonts d’aliments.

També es parla que la diferència entre el que es paga al productor i el que paga el consumidor està en els intermediaris. Cert, però no està tot ací.

Les explotacions sempre han sigut de caràcter familiar i si és ben cert que durant segles han servit per a mantindre una família, hui en  dia ja no ho és. Si ens centrem en la citricultura (en els altres camps passa el mateix), la compra de cítrics al productor es realitza o bé per una cooperativa o per un comerç que s’encarreguen de recollir-la, manipular-la i enviar-la als mercats (amb tots els intermediaris pel mig).

Les cooperatives són tema a part (en el seu moment incidirem en elles), però els comerços abans se la jugaven perquè compraven la fruita sense saber a com li la pagarien en el mercat. Alguns comerços han fet fallida per això. Hui en dia, si el que venen els resulta més car que el que han pagat al productor, no hi ha cap problema. O no li paguen o li paguen el que els resulta rendible. Res a veure amb els pactes en la venda.

Algú dirà, però és legal no pagar el convingut? No hi ha cap document que obligue a pagar l’estipulat? Doncs no. I si ho demanes no et compren res.

Si això és ja una extorsió, ara li han fet un volt de rosca i aqueixos comerços, estan comprant grans finques (a preus irrisoris, ja que ningú vol tindre terra perquè no condeix) i els primers fruits que posen en el mercat, no han de pagar-los prèviament, sinó que són de la seua pròpia collita, amb el que no arrisquen cap capital.

L’apilament d’hectàrees de cultiu és tal, que al final el petit productor solitari, serà això, un solitari al qual ningú li comprarà la fruita, ja que la tenen ells acaparada.

Mentrestant, si els comerços han aconseguit un preu en els mercats de 0.25€, en acabar la campanya, o siga uns tres mesos després de la compra al productor, li abonen entre 0.09€ i 0.18€. La diferència és el que li queda al comerç després de despeses i el que vulga afegir de beneficis.

Tot això amb el beneplàcit dels Governs de les Comunitats, de l’Estat i de la UE.

La solució passa per les cooperatives, però no com les estem coneixent, sinó les autèntiques. Perquè de les actuals ens ocuparem en un altre moment.

Comparteix:

One thought on “La citricultura en crisi? Depén per a qui

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *