A VOLTES AMB EL FOC – 2

Una vegada més, i van…, la classe política la torna a embolicar. S’han apuntat al principi que quan sorgeix un problema, siga de la gravetat que siga, només interessa buscar al culpable. Una vegada identificat, s’acabat el problema.

Després dels tràgics incendis registrats en les nostres terres, un d’ells destaca per damunt dels altres. És perquè, com el cas del poble de Torás, s’han incendiat diverses cases del poble? No. És perquè l’incendi ha deixat sense pastura i sense menjar als animals de les explotacions ramaderes? No. Serà perquè hi ha presses per a oferir ajuda als damnificats per part de l’Administració? Vinga no riguem.

No, senyores i senyors, no. Resulta que en l’incendi de Bejis, una vegada sufocat, la noticia és que un tren que feie una ruta d’aqueixes que estan deixades de la mà de Déu, per no ser rendibles (diuen que per la falta de rendiment), i que a causa d’això a penes té manteniment, es va trobar casualment amb el foc. La maquinista actuant de forma molt professional, va decidir fer marxa enrere per a no enfrontar-se amb ell. I el resultat és ben conegut per tots. Uns quants passatgers presa del pànic activen la parada d’emergència i es llancen a les vies, patint diverses cremades, algunes molt greus.

I ara ve el que indigna a una societat que es vol dir democràtica.

Els polítics de torn, en lloc de tractar d’esbrinar on ha estat la fallada, si és que n’hi ha hagut, per a esmenar-lo i que no torne a ocórrer, doncs no, es dediquen a escapolir l’embalum. Cada part de l’Administració, l’Estatal i l’Autonòmica per una, amb Renfe i Adif per una altra, no han tractat d’aportar dades i contrastar-los amb els altres. Es veu que com sempre, d’entrada les culpes han de ser per als altres.

A on volem anar és, que havent-hi en el lloc dels fets, diversos elements tan dispars, per la seua procedència, com són els alcaldes de la zona, els brigadistes forestals, els bombers dels diferents parcs que allí van acudir, l’UME, Guàrdia Civil, Creu Roja, Protecció Civil i algun més que per allí estaria, més la Direcció Tècnica de Coordinació, amb el seu Lloc de Comandament Avançat que és la màxima autoritat responsable dels treballs i tàctiques per a atallar el foc, per què no es fa una investigació exhaustiva amb tots ells per a esbrinar com, quan i per què ha ocorregut tal contratemps?. És la manera de traure conseqüències i després aplicar-les.

Recordem l’accident de Angois, prop de Santiago de Compostel·la, tota la culpa va recaure en el maquiniste quan la major part de la culpa era la nefasta inversió en seguretat, davant una corba perillosa.

Ací en Bejis de moment ningú parla de la virulència extrema de l’incendi, que el tren no portava interventor (per motius econòmics) per a fer-se càrrec del passatge, ja que el/la maquinista no el pot fer perquè no pot abandonar la cabina i per tant no veu ni sàp el que fan els passatgers. Que les vies estan tan abandonades (també per motius econòmics), que qualsevol espurna que es produïsca en els voltants de les vies, fruit de les frenades dels combois, poden prendre la vegetació a tocar les vies, etc. etc. Tot ens porta al fet que, sense prevenció, ens trobarem irremeiablement amb aquests lamentables successos.

Però tranquils prompte sabrem el culpable i tota la resta seguirà com estava.

Fins l’altra.

Comparteix:

One thought on “A VOLTES AMB EL FOC – 2

  1. Con respecto a los fuegos voy a compartir algo:
    1- Todos son intencionados
    2- Por lo que se comenta las infraestructuras obsoletas
    3- Donde estaban los guardias forestales?
    4- Cuál es el estado de limpieza de nuestros bosques?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *