Español
Quan alguna cosa que interessa no ho veiem desenvolupat prop de nosaltres, solem dir que és una utopia.
Per això quan es parla d’Autogestió, en el desenvolupament de la nostra vida quotidiana, participant i sent primers actors de tot allò que ens afecta i condiciona, ho veiem com una cosa difícil d’aconseguir. Mes encara quan en aquests temps que corren, lo que prima és l’egoisme i la cultura del menfotisme.
No obstant això, van sorgint agrupacions de gent gran que, una vegada aconseguida la jubilació, comencen a gaudir de les atencions i cures de persones especialitzades, tal qual ho farien les típiques residències de majors, amb la diferència que mentre que aquestes persegueixen en primer lloc objectius econòmics i després l’atenció dels seus clients, les citades agrupacions l’única cosa que persegueixen és debatre i posar en pràctica les necessitats emanades de les seues assemblees.
Perquè d’això es tracta. Són els propis associats els que decideixen que, quan i com s’han de realitzar els seus projectes i l’abast econòmic que això puga repercutir entre els seus membres.
És curiós que hi haja gent que salvant els seus egos, les seues manies i les seues prioritats s’unisca amb altres que tenen diferents visions i objectius, amb la finalitat d’aconseguir una convivència que els beneficie a tots. I és el que, pel difícil que creiem que això puga semblar, pensem que és un objectiu utòpic.
I no obstant això estan aplicant una Autogestió en tota regla. Ningú els diu el que tenen o han de fer, són només ells els que decideixen el seu esdevindre i el seu benestar.
També és cert que en principi no tots poden accedir a aquesta mena d’associacions pel tema econòmic que això comporta amb si. Però no és aqueix el tema que ara debatem, sinó el fet que l’Autogestió no és ja una utopia, sinó tota una realitat.
Per tant, si, es pot practicar l’Autogestió.
L’Autogestió, ja no és una utopia.
