1 de Maig

Una celebració més? Pels resultats de les seues reivindicacions, sembla que sí.

CONSTITUCION ESPANYOLA. Article 35.

Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seues necessitats i les de la seua família, sense que en cap cas puga fer-se discriminació per raó de sexe.

Un article més de la nostra Carta Magna, com el del dret a l’habitatge o la sanitat, que amb la realitat social a la mà són simples anotacions sense efectivitat; paraules buides manipulables, perquè no interessen. Això sí, quan interessa es canvien perquè beneficie a uns pocs en detriment de tots. Vegeu si no, el canvi de la Carta Magna perquè es rescataren als bancs a costa i sofriment de totes les butxaques.

Hui les xifres són clares, l’atur en augment, la precarietat laboral, no sembla haver sigut superat malgrat la reforma laboral tan elogiada.

Els representants dels treballadors en les negociacions tripartides han quedat reduïts a dos, dos iguals i inseparables que accepten tot el que calga per a mantindre la seua posició de privilegi, ignorant a altres sindicats tan representatius com ells, però molt més crítics amb la relació governs-empresaris-treballadors.

Nosaltres hui, dia del treball, volem que les denúncies habituals, anuals, no siguen només això, volem que altres veus es deixen sentir en el panorama politicoeconòmic-laboral, la lluita sindical ha de ser real per a bé dels treballadors i sols la pluralitat pot ser autènticament representativa.