Molt s’està parlant aquests dies sobre els focs que estan arrasant mitja Espanya i que ací al País Valencià ens estan tocant els nassos.
No entrarem en els detalls d’aquests, ni la catàstrofe que ocasiona a les persones, els seus béns i al medi ambient.
És i sol ser una desgràcia a la qual tots estan d’acord a posar tots els mitjans disponibles per a fer front a ells i minimitzar les seues desastroses conseqüències.
No anem ací a fer una crònica dels fets, ja abundantment relatada en tots els mitjans.
El que ens interessa ressaltar és que, siga a la regió que siga, sempre es donen dos factors que sobreïxen sobre els altres, a saber: les queixes que no s’han posat els mitjans necessaris, la tardança a posar-los i les ajudes que es prometen immediatament per part de les autoritats i que després tarden a arribar; si arriben.
Tot això que és un problema seriós i que és lamentable que es produïsca, no deixa de ser la conseqüència d’un problema major: la falta de previsió
En tota activitat empresarial, que es pree està sempre actiu el servei de manteniment, és a dir s’arregla, s’adequa i es posa al dia tot allò que serveix perquè l’empresa funcione. Si no es fa, a la llarga es produeixen avaries i fatalitats que poden fins i tot paralitzar l’activitat d’aquesta.
Però clar, el manteniment té un cost i els mals empresaris, amb la finalitat d’abaratir costos, deixen de realitzar-los i després quan venen els problemes, el cost és molt superior al que s’haguera hagut d’aportar en el manteniment. A més d’haver d’abonar-los de colp.
Sembla qu’és el que els passa als nostres polítics. Com no aporta augment de vots, no s’inverteix en el manteniment dels boscos i després ja sabem el que passa.
Estem davant una problemàtica que determinarà un canvi en el clima i per tant en la nostra manera de viure. Cada vegada els incendis seran més continus i el que és pitjor, seran més virulents. Hem abandonat els boscos. No hi ha bestiar que pasturant els netege. No hi ha tallafocs naturals creats per les zones de cultiu, ja que aquests estan tots abandonats. La gent gran dels pobles envelleix i els joves es van a la recerca de millors treballs. Estem despoblant els nostres pobles.
La pregunta queda en l’aire, Què passarà quan no quede ningú que cuide dels diferents ramats que a més de cuidar del camp ens proporcionen carn llet formatges, etc.? Ho faran les macrogranges? Aqueixes no pasturen en el camp i en estar els animals amuntegats, generen residus perillosos per al medi ambient, com ja es va indicar ací en un altre comentari: (https://www.autogestio.partidocarlista.org/ca/blog/las-macrogranjas)
Per a previndre els incendis cal invertir molts diners en polítiques de prevenció. Facilitar i ajudar a la gent (millor si és jove, que els majors bastant han fet ja), perquè es dedique a la ramaderia, a l’agricultura, a treballar en els recursos de la pròpia muntanya.
Ací és importantíssim que es compte amb la participació dels ciutadans dels pobles afectats. Són els que millor coneixen el terreny. Ells juntament amb els tècnics al efecte, escoltant-se i posant en valor les recomanacions d’uns i d’uns altres, poden arribar a conclusions viables. La teoria i la pràctica han d’anar de la mà. Després els polítics tenen que traballar per a buscar els recursos necessaris per a poder realitzar els acords.
Fins ara semblava que l’única eixida que tenien els pobles de l’interior era el turisme rural. Quin turisme hi haurà si no hi ha al·licients dels quals gaudir? A més, si està tot cremat i no existeix cap tipus de vegetació, quin allotjament rural sobreviurà?
La prevenció també consisteix en equips de treballadors que netegen i eliminen matèries que poden exercir un poder calorífic si es produeix un incendi. També la vigilància adequada i constant no sols de guaites sinó de personal de terra, patrullant i conscienciant als possibles usuaris dels boscos al fet que es comporten en els paràmetres que corresponguen.
En fi, diners, diners i més diners.
Segur que no ens queixem que els bombers, posem per cas, disposen dels mitjans més moderns i de què es dispose del suficient personal. Ja que quan se’ls necessita, volem que oferisquen un servei ràpid i eficaç.
Doncs això.
Ha arribat el moment que la ciutadania, conscienciada del desastre al qual ens porta aquesta situació, es manifeste en què aqueixos diners són necessaris invertir-lo ara per a no lamentar-nos després. I si el problema dels polítics són els vots, demostrar-los que, si no ho fan, els perdran.
