[:ca]Un altre 8 de març[:es]Otro 8 de marzo[:]

[:ca]

Tots sabem que és la data en què se celebra el Dia de la Dona. No fa falta dir, que segueix en inferioritat amb els homes i que la seua lluita per aconseguir la plena igualtat aquesta encara lluny de ser aconseguida.

És molt mes rellevant la sagnia de dones maltractades algunes, i no poques, amb resultat de mort. També la interminable llista d’agressions sexuals, que fa de les dones objecte de les més baixes passions dels homes. Diem dels homes i no d’alguns, perquè si uns materialitzen aquests actes, els altres callen o miren cap a l’altre costat per a no haver de condemnar enèrgicament tals atropellaments. O per a no posar els mitjans necessaris.

Què passaria si fora al contrari? Què passaria si els homes, siga l’edat que siga, tingueren por d’eixir al carrer per por de ser assetjats per dones? I si foren aquests els que pagaren amb la seua vida el maltractament de les seues dones? Què passaria?

Senzillament, es posaria el crit en el cel i es remourien tots els recursos de l’Estat per a atallar semblant abús. Ara no, la dona continua sent la persona de companyia.

Això sí, només faltaria. Reivindiquem que no pot ser que això ocórrega, quan passa. I poc més, fins a la següent.

Com per desgràcia és molt sovint, perquè ja entra en la rutina. A les primeres se’ls va donar tot el rebombori i després de diversos casos ja només compta en els registres estadístics.

Doncs per a vergonya de l’ésser humà les victimes mortals des del 2003 al 2023 han sigut 1185.

Segons una macroenquesta de Violència contra les Dones en 2019 el 24.4% de les majors de 16 anys han patit violència física o sexual.

I segons Amnistia Internacional continua havent-hi obstacles per a la protecció i identificació de les víctimes.

No basta legislar, fan falta recursos humans i materials.

Fa falta formació a tots els nivells per a previndre el maltractament institucional de les victimes en àmbits policials i judicials.

I falta consciència social, on tenen molt a jugar, els mitjans de comunicació.

Esperem que el pròxim 8 de març siga més esperançador.

[:es]

Todos sabemos que es la fecha en que se celebra el Día de la Mujer. No hace falta decir, que sigue en inferioridad con los hombres y que su lucha por alcanzar la plena igualdad esta todavía lejos de ser alcanzada.

Es mucho mas relevante la sangría de mujeres maltratadas algunas, y no pocas, con resultado de muerte. También la interminable lista de agresiones sexuales, que hace de las mujeres objeto de las más bajas pasiones de los hombres. Decimos de los hombres y no de algunos, porque si unos materializan dichos actos, los otros callan o miran hacia el otro lado para no tener que condenar enérgicamente tales atropellos. O para no poner los medios necesarios.

¿Qué pasaría si fuera al contrario? ¿Qué pasaría si los hombres, sea la edad que sea, tuvieran miedo de salir a la calle por miedo a ser acosados por mujeres? ¿Y si fueran éstos los que pagaran con su vida el maltrato de sus mujeres? ¿Qué pasaría?

Sencillamente, se pondría el grito en el cielo y se removerían todos los recursos del Estado para atajar semejante tropelía. Ahora no, la mujer sigue siendo la persona de compañía.

Eso sí, solo faltaría. Reivindicamos que no puede ser que eso ocurra, cuando pasa. Y poco más, hasta la siguiente.

Como por desgracia es muy a menudo, pues ya entra en la rutina. A las primeras se les dio todo el bombo y platillo y después de varios casos ya solo cuenta en los registros estadísticos.

Pues para vergüenza del ser humano las victimas mortales desde el 2003 al 2023 han sido 1185.

Según una Macroencuesta de Violencia contra las Mujeres en 2019 el 24.4% de las mayores de 16 años han sufrido violencia física o sexual.

Y según Amnistía Internacional sigue habiendo obstáculos para la protección e identificación de las víctimas.

No basta legislar, hacen falta recursos humanos y materiales.

Hace falta formación a todos los niveles para prevenir el maltrato institucional de las victimas en ámbitos policiales y judiciales.

Y falta conciencia social, donde tienen mucho que jugar, los medios de comunicación.

Esperemos que el próximo 8 de marzo sea más esperanzador.

[:]

Comparteix:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

CARLISMO | Partit CarlistaCARLISMO | Partit Carlista del País Valencià | CARLISME[
Resumen de privacidad

Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.