[:ca]
Molt s’està parlant aquests dies sobre els focs que estan arrasant mitja Espanya i que ací al País Valencià ens estan tocant els nassos.
No entrarem en els detalls d’aquests, ni la catàstrofe que ocasiona a les persones, els seus béns i al medi ambient.
És i sol ser una desgràcia a la qual tots estan d’acord a posar tots els mitjans disponibles per a fer front a ells i minimitzar les seues desastroses conseqüències.
No anem ací a fer una crònica dels fets, ja abundantment relatada en tots els mitjans.
El que ens interessa ressaltar és que, siga a la regió que siga, sempre es donen dos factors que sobreïxen sobre els altres, a saber: les queixes que no s’han posat els mitjans necessaris, la tardança a posar-los i les ajudes que es prometen immediatament per part de les autoritats i que després tarden a arribar; si arriben.
Tot això que és un problema seriós i que és lamentable que es produïsca, no deixa de ser la conseqüència d’un problema major: la falta de previsió
En tota activitat empresarial, que es pree està sempre actiu el servei de manteniment, és a dir s’arregla, s’adequa i es posa al dia tot allò que serveix perquè l’empresa funcione. Si no es fa, a la llarga es produeixen avaries i fatalitats que poden fins i tot paralitzar l’activitat d’aquesta.
Però clar, el manteniment té un cost i els mals empresaris, amb la finalitat d’abaratir costos, deixen de realitzar-los i després quan venen els problemes, el cost és molt superior al que s’haguera hagut d’aportar en el manteniment. A més d’haver d’abonar-los de colp.
Sembla qu’és el que els passa als nostres polítics. Com no aporta augment de vots, no s’inverteix en el manteniment dels boscos i després ja sabem el que passa.
Estem davant una problemàtica que determinarà un canvi en el clima i per tant en la nostra manera de viure. Cada vegada els incendis seran més continus i el que és pitjor, seran més virulents. Hem abandonat els boscos. No hi ha bestiar que pasturant els netege. No hi ha tallafocs naturals creats per les zones de cultiu, ja que aquests estan tots abandonats. La gent gran dels pobles envelleix i els joves es van a la recerca de millors treballs. Estem despoblant els nostres pobles.
La pregunta queda en l’aire, Què passarà quan no quede ningú que cuide dels diferents ramats que a més de cuidar del camp ens proporcionen carn llet formatges, etc.? Ho faran les macrogranges? Aqueixes no pasturen en el camp i en estar els animals amuntegats, generen residus perillosos per al medi ambient, com ja es va indicar ací en un altre comentari: (https://www.autogestio.partidocarlista.org/ca/blog/las-macrogranjas)
Per a previndre els incendis cal invertir molts diners en polítiques de prevenció. Facilitar i ajudar a la gent (millor si és jove, que els majors bastant han fet ja), perquè es dedique a la ramaderia, a l’agricultura, a treballar en els recursos de la pròpia muntanya.
Ací és importantíssim que es compte amb la participació dels ciutadans dels pobles afectats. Són els que millor coneixen el terreny. Ells juntament amb els tècnics al efecte, escoltant-se i posant en valor les recomanacions d’uns i d’uns altres, poden arribar a conclusions viables. La teoria i la pràctica han d’anar de la mà. Després els polítics tenen que traballar per a buscar els recursos necessaris per a poder realitzar els acords.
Fins ara semblava que l’única eixida que tenien els pobles de l’interior era el turisme rural. Quin turisme hi haurà si no hi ha al·licients dels quals gaudir? A més, si està tot cremat i no existeix cap tipus de vegetació, quin allotjament rural sobreviurà?
La prevenció també consisteix en equips de treballadors que netegen i eliminen matèries que poden exercir un poder calorífic si es produeix un incendi. També la vigilància adequada i constant no sols de guaites sinó de personal de terra, patrullant i conscienciant als possibles usuaris dels boscos al fet que es comporten en els paràmetres que corresponguen.
En fi, diners, diners i més diners.
Segur que no ens queixem que els bombers, posem per cas, disposen dels mitjans més moderns i de què es dispose del suficient personal. Ja que quan se’ls necessita, volem que oferisquen un servei ràpid i eficaç.
Doncs això.
Ha arribat el moment que la ciutadania, conscienciada del desastre al qual ens porta aquesta situació, es manifeste en què aqueixos diners són necessaris invertir-lo ara per a no lamentar-nos després. I si el problema dels polítics són els vots, demostrar-los que, si no ho fan, els perdran.
[:es]
Mucho se está hablando estos días sobre los fuegos que están arrasando media España y que aquí en el País Valencià nos están tocando las narices.
No vamos a entrar en los detalles de los mismos, ni la catástrofe que ocasiona a las personas, sus bienes y al medio ambiente.
Es y suele ser una desgracia a la que todos están de acuerdo en poner todos los medios disponibles para hacer frente a ellos y minimizar sus desastrosas consecuencias.
No vamos aquí a hacer una crónica de los hechos, ya abundantemente relatada en todos los medios.
Lo que nos interesa resaltar es que, sea en la región que sea, siempre se dan dos factores que sobresalen sobre los demás, a saber: las quejas de que no se han puesto los medios necesarios, la tardanza en ponerlos y las ayudas que se prometen de inmediato por parte de las autoridades y que luego tardan en llegar, si llegan.
Todo esto que es un problema serio y que es lamentable que se produzca, no deja de ser la consecuencia de un problema mayor: la falta de previsión
En toda actividad empresarial, que se precie está siempre activo el servicio de mantenimiento, es decir se arregla, se adecua y se pone al día todo aquello que sirve para que la empresa funcione. Si no se hace, a la larga se producen averías y fatalidades que pueden incluso paralizar la actividad de esta.
Pero claro, el mantenimiento tiene un coste y los malos empresarios, con el fin de abaratar costes, dejan de realizarlos y luego cuando vienen los problemas, el coste es muy superior al que se hubiera tenido que aportar en el mantenimiento. Además de tener que abonarlos de golpe.
Parecido es lo que les pasa a nuestros políticos. Como no aporta aumento de votos, no se invierte en el mantenimiento de los bosques y luego ya sabemos lo que pasa.
Estamos ante una problemática que va a determinar un cambio en el clima y por lo tanto en nuestro modo de vivir. Cada vez los incendios serán más continuos y lo que es peor, van a ser más virulentos. Hemos abandonado los bosques. No hay ganado que paciendo los limpie. No hay cortafuegos naturales creados por las zonas de cultivo, ya que estos están todos abandonados. La gente mayor de los pueblos envejece y los jóvenes se van en busca de mejores trabajos. Estamos despoblando nuestros pueblos.
La pregunta queda en el aire, ¿Qué pasará cuando no quede nadie que cuide de los diferentes ganados que además de cuidar del campo nos proporcionan carne leche quesos, etc.? ¿Lo harán las macrogranjas? Esas no pacen en el campo y al estar los animales amontonados, generan residuos peligrosos para el medio ambiente, como ya se indicó aquí en otro comentario: (https://www.autogestio.partidocarlista.org/ca/blog/las-macrogranjas)
Para prevenir los incendios hay que invertir mucho dinero en políticas de prevención. Facilitar y ayudar a la gente (mejor si es joven, que los mayores bastante han hecho ya), para que se dedique a la ganadería, a la agricultura, a trabajar en los recursos del propio monte.
Aquí es importantísimo que se cuente con la participación de los lugareños. Son los que mejor conocen el terreno. Ellos junto con los técnicos al efecto, escuchándose y poniendo en valor las recomendaciones de unos y de otros, pueden llegar a conclusiones viables. La teoría y la práctica deben ir de la mano. Luego los políticos tienen que apechugar en buscar los recursos necesarios para poder realizar lo acordado.
Hasta ahora parecía que la única salida que tenían los pueblos del interior era el turismo rural. ¿Qué turismo va a haber si no hay alicientes de los que disfrutar? Además, si está todo quemado y no existe ningún tipo de vegetación, ¿qué alojamiento rural va a sobrevivir?
La prevención también consiste en equipos de trabajadores que limpien y eliminen materias que pueden ejercer un poder calorífico si se produce un incendio. También la vigilancia adecuada y constante no solo de vigías sino de personal de tierra, patrullando y concienciando a los posibles usuarios de los bosques a que se comporten en los parámetros que correspondan.
En fin, dinero, dinero y más dinero.
Seguro que no nos quejamos de que los bomberos, pongamos por caso, dispongan de los medios más modernos y de que se disponga del suficiente personal. Ya que cuando se les necesita, queremos que ofrezcan un servicio rápido y eficaz.
Pues eso.
Ha llegado el momento de que la ciudadanía, concienciada del desastre al que nos lleva esta situación, se manifieste en que ese dinero es necesario invertirlo ahora para no lamentarnos después. Y si el problema de los políticos son los votos, demostrarles que, si no lo hacen, van a perderlos.
[:]
