[:ca]
Abans de res, el nostre sentit condol als familiars i amics de les víctimes del paorós incendi declarat en els dos blocs de cases de la ciutat de València, així com el desig de la ràpida recuperació dels ferits haguts en semblant holocaust.
Dit això, amb el major dels respectes, no hem d’oblidar que tenim l’obligació de valorar i avaluar els esdeveniments en els quals es veuen immersos els afectats.
Primer i com és obligatori donar una valoració molt alta a tots els veïns per la seua generositat per a oferir, amb tot el que tenien a mà, ajudar per als afectats que ho han perdut tot. I tot és tot. Una vegada més es demostra que el gruix de la nostra societat continua tenint solidaritat amb el necessitat, sense necessitat que se li reclame el fer-ho. Lliure decisió.
Segon i és de justícia reconéixer, la labor encomiable del cos de bombers, que deixant a un costat les seues reivindicacions laborals, s’han jugat el tipus en el compliment del seu deure. I per descomptat a tots els altres estaments de policia, protecció civil, personal sanitari i tot aquell col·lectiu que immediatament s’han posat a complir amb la seua comesa, sense preguntar quant ni com.
I el personal polític? Estar han estat, però es notarà la seua presència?
Pel que s’ha demostrat una vegada i una altra, per desgràcia, és que de tot el que se’ls ompli la boca de promeses, ajudes i no se sap quantes coses més, al final queda com sempre. En quasi res. Si no que li ho pregunten als damnificats per les últimes tragèdies hagudes ací i per altres pagaments.
Els polítics haurien de saber, que la seua obligació, és estár per a solucionar els problemes de la societat a la qual representen. Primer posant els mitjans perquè estes catàstrofes no ocórreguen i si fins i tot posant els mitjans, per una raó impensable ocorren, solucionar-ho immediatament i esmenar al mateix temps eixos possibles errors.
No s’entén ni s’ha de consentir que hi haja empreses o persones que amb l’única fi d’enriquir-se tracten de minimitzar els costos per a tindre majors beneficis a costa de posar en perill la integritat de les persones. Això hauria de ser considerat un delicte.
Però els polítics, ai els polítics, no solen estar per eixa tasca. Potser és que no saben ja com és la seua tasca. Estos últims dies en el Congrés es celebrava una jornada parlamentària per a la llei ELA. Els malalts de tan espantosa malaltia esperen que l’Estat els ajude en el seu sofriment, doncs bé, només van acudir a la cita el 1.4% dels diputats. Una demostració més que els polítics estan més per a la foto que per al que se’ls ha votat.
És hora que la societat comencem a exigir als nostres representants que actuen i treballen per a allò per què s’han presentat, i si no ho tenen clar, per dignitat que dimitisquen que no és un mal pas.
[:es][:ca]
Abans de res, el nostre sentit condol als familiars i amics de les víctimes del paorós incendi declarat en els dos blocs de cases de la ciutat de València, així com el desig de la ràpida recuperació dels ferits haguts en semblant holocaust.
Dit això, amb el major dels respectes, no hem d’oblidar que tenim l’obligació de valorar i avaluar els esdeveniments en els quals es veuen immersos els afectats.
Primer i com és obligatori donar una valoració molt alta a tots els veïns per la seua generositat per a oferir, amb tot el que tenien a mà, ajudar per als afectats que ho han perdut tot. I tot és tot. Una vegada més es demostra que el gruix de la nostra societat continua tenint solidaritat amb el necessitat, sense necessitat que se li reclame el fer-ho. Lliure decisió.
Segon i és de justícia reconéixer, la labor encomiable del cos de bombers, que deixant a un costat les seues reivindicacions laborals, s’han jugat el tipus en el compliment del seu deure. I per descomptat a tots els altres estaments de policia, protecció civil, personal sanitari i tot aquell col·lectiu que immediatament s’han posat a complir amb la seua comesa, sense preguntar quant ni com.
I el personal polític? Estar han estat, però es notarà la seua presència?
Pel que s’ha demostrat una vegada i una altra, per desgràcia, és que de tot el que se’ls ompli la boca de promeses, ajudes i no se sap quantes coses més, al final queda com sempre. En quasi res. Si no que li ho pregunten als damnificats per les últimes tragèdies hagudes ací i per altres pagaments.
Els polítics haurien de saber, que la seua obligació, és estár per a solucionar els problemes de la societat a la qual representen. Primer posant els mitjans perquè estes catàstrofes no ocórreguen i si fins i tot posant els mitjans, per una raó impensable ocorren, solucionar-ho immediatament i esmenar al mateix temps eixos possibles errors.
No s’entén ni s’ha de consentir que hi haja empreses o persones que amb l’única fi d’enriquir-se tracten de minimitzar els costos per a tindre majors beneficis a costa de posar en perill la integritat de les persones. Això hauria de ser considerat un delicte.
Però els polítics, ai els polítics, no solen estar per eixa tasca. Potser és que no saben ja com és la seua tasca. Estos últims dies en el Congrés es celebrava una jornada parlamentària per a la llei ELA. Els malalts de tan espantosa malaltia esperen que l’Estat els ajude en el seu sofriment, doncs bé, només van acudir a la cita el 1.4% dels diputats. Una demostració més que els polítics estan més per a la foto que per al que se’ls ha votat.
És hora que la societat comencem a exigir als nostres representants que actuen i treballen per a allò per què s’han presentat, i si no ho tenen clar, per dignitat que dimitisquen que no és un mal pas.
[:es]
Ante todo, nuestro sentido pésame a los familiares y amigos de las víctimas del pavoroso incendio declarado en los dos bloques de viviendas de la ciudad de Valencia, así como el deseo de la pronta recuperación de los heridos habidos en semejante holocausto.
Dicho esto, con el mayor de los respetos, no debemos olvidar que tenemos la obligación de valorar y evaluar los acontecimientos en los que se ven inmersos los afectados.
Primero y como es obligatorio dar una valoración muy alta a todos los vecinos por su generosidad para ofrecer, con todo lo que tenían a mano, ayudar para los afectados que lo han perdido todo. Y todo es todo. Una vez más se demuestra que el grueso de nuestra sociedad sigue teniendo solidaridad con el necesitado, sin necesidad de que se le reclame el hacerlo. Libre decisión.
Segundo y es de justicia reconocer, la labor encomiable del cuerpo de bomberos, que dejando a un lado sus reivindicaciones laborables, se han jugado el tipo en el cumplimiento de su deber. Y por supuesto a todos los demás estamentos de policía, protección civil, personal sanitario y todo aquel colectivo que de inmediato se han puesto a cumplir con su cometido, sin preguntar cuanto ni cómo.
¿Y el personal político? Estar han estado, pero ¿se notará su presencia?
Por lo que se ha demostrado una y otra vez, por desgracia, es que de todo lo que se les llena la boca de promesas, ayudas y no se sabe cuántas cosas más, al final queda como siempre. En casi nada. Si no que se lo pregunten a los damnificados por las últimas tragedias habidas aquí y por otros pagos.
Los políticos deberían saber, que su obligación, es estar para solucionar los problemas de la sociedad a la que representan. Primero poniendo los medios para que dichas catástrofes no ocurran y si aun poniendo los medios, por una razón impensable ocurren, solucionarlo de inmediato y subsanar al mismo tiempo esos posibles errores.
No se entiende ni se debe consentir que haya empresas o personas que con el único fin de enriquecerse traten de minimizar los costes para tener mayores beneficios a costa de poner en peligro la integridad de las personas. Eso debería ser considerado un delito.
Pero los políticos, ay los políticos, no suelen estar por esa labor. Quizás es que no saben ya cual es su labor. Estos últimos días en el Congreso se celebraba una jornada parlamentaria para la ley ELA. Los enfermos de tan espantosa enfermedad esperan que el Estado les ayude en su sufrimiento, pues bien, solo acudieron a la cita el 1.4% de sus señorías. Una demostración más de que los políticos están más para la foto que para lo que se les ha votado.
Es hora de que la sociedad empecemos a exigir a nuestros representantes que actúen y trabajen para aquello por lo que se han presentado, y si no lo tienen claro, por dignidad que dimitan que no es un mal paso.
[:][:]
