SOM DEMÒCRATES?

Recentment el PCV es va adherir al Manifest d’Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al País Valencià. És curiós que després de traslladar la nostra adhesió a aquest Col·lectiu, no apareguem en el llistat de tots els grups que l’han fet.

Com no hem rebut cap justificació sobre aquest tema, (es va transmetre al mateix i al Grup per la Recerca de la Memória Històrica de Castelló) tenim tot el dret a especular sobre la possible indiferència o simple menyspreu cap al PCV.

El Carlisme té prop de 190 anys d’història i existència. En tan llarga trajectòria és normal que  haja hagut desviacions, sectarismes i divisions. Les ha tingudes tothom, fins i tot amb moltíssims menys anys d’existència.

De tots és sabut que la història l’escriuen i transmeten els guanyadors i el Carlisme sempre ha sigut clar perdedor. Si per la seua participació en la passada guerra civil, se li atribueixen uns matisos feixistes que, si bé van ser certs per algunes personalitats, la realitat és que al Carlisme se li va enganyar,  menysprear,  manipular i se li va perseguir, per la qual cosa aqueixos personatges mai van comptar amb el beneplàcit del poble, que es va apartar immediatament.

Aquesta xicoteta història ve al cas perquè pel que sembla ha desaparegut el fet que en la Transició el Carlisme en general i el PCV en particular,  va tindre un lloc destacat, al costat d’altres organitzacions democràtiques. Es va guanyar el respecte de la societat, recordem la seua presència en els “10 d’Alaquàs” (Laura Pastor va ser reconeguda per la Generalitat Valenciana) entre moltes participacions. També es pot consultar la bibliografia de l’historiador carlista Josep Miralles, per a entendre amb en qui se les havien de veure els carlistes en les acaballes del franquisme. Després va vindre la maçada que l’Estat li propine en Montejurra-76, en la qual se’ns va voler eliminar, perquè molestàvem. Això és el que no saben les persones que hui conflueixen en les associacions “democràtiques” actuals, perquè no se’ls ha informat de la història recent i llavors arriba la confusió amb la contradicció a la qual porten publicacions com la “Reino de València” i actuacions com les de la CTC o l’A-16.

Sembla que hui dia parlar de carlisme és sinònim de retrògrads, dretans o ultres. Ajuda el que símbols del carlisme com la bandera amb la Creu de Sant Andrés aparega en les manifestacions de la ultradreta, i això genera rebuig. Com també genera rebuig l’ensenya de l’Estat per considerar que la bandera d’Espanya és símbol dels fatxes i les banderes de les diverses nacionalitats, és símbol dels separatistes.

La falta d’informació i la permanent confusió a la qual porta la usurpació de la paraula “carlisme”, entenem que és causa que se’ns desplace en l’adhesió del Manifest que tractem.

Una actitud poc, per no dir gens democràtica. Serà perquè quasi tots els grups signants són d’ideologia republicana i a nosaltres ens consideren rigorosament monàrquics? Serà per això?

Els Estatuts del PCV ho diuen molt clar, igual que els del Partido Carlista Federal, per si algú els vol llegir o informar-se, som Confederalistas i Accidentalistas. Mes democràtics que això, sembla que no pot ser.

El mateix José Lázaro, Secretari General Federal, recentment triat en el passat XV Congrés Federal celebrat al mes de novembre passat, ja va declarar en el seu discurs de presentació, entre altres coses que “no és de reis ni de reietons (sic)”.

Comparteix:

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *