Per als addictes a algun partit polític present en aquestes eleccions, el tenen clar. Votar al seu i ja està. Però per a la immensa majoria de ciutadans, és un problema. No se sap a qui votar.
Totes les votacions són importants, però aquestes ho són fins i tot més perquè tenen la particularitat de ser pròximes a nosaltres. Com haurien de ser totes les votacions.
Quan se sap i es coneix a la persona que es presenta, més que la ideologia que representa pel seu partit té més valor la integritat personal. Per una altra, en haver d’exercir prop de nosaltres, és com més assequible. Sense adonar-nos que, tan important és el candidat a l’ajuntament, a la Generalitat, a l’Estat i fins i tot a la Comunitat Europea. Perquè en tots aquests fòrums es discuteix i es planteja no ja el nostre dia a dia sinó el nostre futur.
El dubte, per a la gran majoria sempre és, a qui. L’opinió sol ser, per a què. Després, la gran veritat, tots van al mateix. No són capaços de pensar i actuar en benefici de la societat.
Conclusió, no vote. Que s’assabenten que no em convenç ningú. Cras error.
Els polítics i els seus partits, que de ximples no tenen ni les sigles, això ja ho saben i el que podria ser un toc d’atenció de la ciutadania, li donen la volta i els seus resultats els mesuren en funció dels vots emesos. És a dir, els percentatges són elevats perquè es parteix dels emesos i no pel total del cens electoral.
Per a fer valdre el nostre vot i demostrar-los que estem per la DEMOCRÀCIA en majúscules i no per la que ens volen oferir, és important votar.
Però votar a qui? VOTAR EN BLANC.
Com més alta és l’abstenció, el percentatge del seu èxit és més cridaner. Però aqueix “èxit” es dilueix amb l’alta participació. I això si els fa mal, perquè es demostraria que alguna cosa els falla.
Amb això la ciutadania demostraria que, sí que els interessa la participació i per tant la democràcia, però que no els ompli el contingut de les propostes presentades.
Amb això als candidats i als seus partits els enviaríem a casa, per a fer els deures.
