Castellà
És per tots conegut les diferents campanyes i “memes” que han sorgit respecte a la implantació de les noves tecnologies i les seues repercussions amb els usuaris d’una certa edat.
Uns temes que sobre estar en boca de tots i ser de total domini públic, ixen en els mitjans perquè uns pocs esforçats ho assumeixen com a propi i es llancen a realitzar una campanya de recollida de signatures amb la sola fi de fer públiques aquestes denúncies.
La qualitat democràtica i el tindre uns bons representants de l’electorat és precisament del que emmalaltim. Els Partits polítics i per tant els polítics deuen i tenen l’obligació de prendre el sentir de la ciutadania. Han de defensar els seus drets i solucionar els seus problemes. Problemes del dia a dia. Solucions que necessiten tindre-les Ja!
Per a què serveixen els partits si l’única cosa que els interessa són els seus propis problemes d’enaltiment? A sant de quin tot aqueix embull d’entitats culturals, pseudopolítiques i altres camarilles que apareixen com a fongs i als quals els esvaren els autèntics problemes de la gent?
Podríem dir que el món a l’inrevés és el que s’està coent en la vida dels espanyols.
No volem polítics ni partits que no sàpiguen, ni volen saber, la realitat de la vida precària que els toca viure als seus ciutadans.
Després estan les associacions, grupuscles pseudopolítics que estan en una altra galàxia quant a pretensions i per descomptat fora de l’abast de la societat. Aqueixa societat que té infinitat de problemes i que ningú vol atallar, ni tan sols ofereixen alternatives per a superar-los.
No és d’estranyar que tot això servisca de caldo de cultiu per al renàixer dels populistes que amb quatre mentides ben dites atraguen a l’electorat.
Si això es produeix, i per desgràcia ocorrerà si no es remeia, només seran culpables els polítics actuals i els seus respectius partits, per ignorar als seus clients (votants) i centrar-se només en els seus interessos.
Per mal camí anem.
