Castellà
Les macrogranges, un tema del qual es parle molt aquests dies.
És un objectiu més del capitalisme per a aconseguir el màxim benefici a costa de tot el que li envolta: la salut ciutadana, el canvi climàtic i desplaçaments de persones .
L’excusa sempre és la mateixa: reduir costos d’energia, de pinsos i sobretot de personal assalariat.
A Espanya tenim un terreny propici per a aquests projectes, que és l’Espanya Buidada. Aquest tipus de granges, sobretot les porcines, generen malestar ambiental (mals olors), la qual cosa fa que els pocs habitants dels nostres pobles, allà on s’instal·len, hagen d’abandonar les seues llars de sempre. També, que puguen ser visitats pel turisme rural, que busca naturalesa i llocs emblemàtics. Tot això redundarà en una Espanya més Buidada. Cal tindre en compte que aquestes granges concentren uns 4000 animals cadascuna, i ja tenim instal·lades unes 3000.
Però és que aquestes explotacions generen gran quantitat d’amoníac en l’aire i purins en el sòl.
Espanya ja ha sigut portada davant els tribunals per la UE, per les seues emissions d’amoníac. En aquests moments ja estem un 27% per damunt del permés. Una vegada més l’Administració, amb els seus polítics al capdavant, estan permetent que aqueixes grans empreses traguen grans beneficis , sempre a costa dels consumidors. O és que, no ens adonem que les sancions de la UE, les paguem entre tots? Mentalitzem-nos, ens van intoxicant a poc a poc, ens enganyen amb el producte i damunt de no traure res d’això, els hem de pagar les seues malifetes.
Les deixalles d’aquestes súper granges en forma de fem (els famosos purins), estan contaminant les masses d’aigua. Ja hem arribat al 40% de la superfície del nostre país.
D’altra banda la qualitat dels productes que ofereixen deixa molt a desitjar. De tots és sabut que no té res a veure la qualitat que ofereix un animal criat en llibertat a un altre que el fa amuntegat. Aqueixa falta de qualitat se supleix amb additius, des de colorants fins a potenciadors de sabor, que encara que és veritat que estan tolerats pel nostre organisme, van sumant-se als aportats per altres aliments, amb el que sí que ens afecta la seua acumulació.
La contaminació de les aigües, és un tema seriós i molt greu. No sols per a nosaltres sinó per a les próximes generacions. Però d’això el capital passa olímpicament. El seu lema sempre ha sigut: guanyar diners ràpids ara i que s’apanyen com puguen després.
Advoquem per una ramaderia sostenible per al medi ambient, que ho engloba tot.
Que es realitzen estudis científics sobre el terreny per a determinar la viabilitat o no de la implantació de la ramaderia, siga del tipus que siga.
No massificar les granges, per a no generar problemes ambientals i dosificar la seua implantació, per a aconseguir una cabanya en llibertat, reduïda i amb accés a ramaders associats en cooperatives, per a minimitzar despeses i defensar el seu producte. Garantint uns preus justos perquè puguen viure dignament, els habitants d’aqueixa Espanya Buidada.
Donem suport a l’actitud i les paraules del Ministre Garzón quan dona a conéixer tota aquesta problemàtica. I critiquem a tots els polítics que defensen a aquests monopolis de la criança d’animals en macrogranges, per ser fidels al pesebre d’aquestes oligarquies i menysprear als ciutadans que diuen representar. Alguns amb la incongruència de dir-se socialistes com els senyors Page i Lambán.
