Normalment se sol assignar un dia a l’any per a recordar a algun col·lectiu, esdeveniment, malaltia, etc.
El recordar no ha de ser el passar un dia de festa, de reivindicació, de denúncia, etc., això té un recorregut molt curt en general.
Centrant-nos en el 8M que hui se celebra, ha de ser un recordatori que la lluita de la Dona ha de seguir hui, demà, passat i sempre.
El poc aconseguit si no es continua lluitant per a mantindre-ho, prompte es difuminarà i desapareixerà.
La societat actual i més ara amb la proliferació de forces ultres, està proliferant en discursos masclistes, que arrossega a uns certs jóvens a l’odi en les relacions i en xarxes socials cap a les dones. La raó està en el fet que estan convençuts de perdre l’hegemonia que sempre han tingut envers els de segona classe, en este cas les dones, però el podem ampliar a tots els nivells de persones que no pensen igual qu’ells. Classes no ja emergents sinó desgraciadament implantades en els òrgans de poder i decisió.
Hui ens comprometem amb les DONES en la seua lluita, que ha de ser la de tots els demòcrates, per a no retrocedir en els seus drets justament adquirits i al mateix temps no defallir a continuar lluitant pel que queda per conquistar, i és molt.
