Quants valencians coneixen a Francesc de Vinatea? Segur que molt pocs i no obstant això en el segle XIV va ser Jurat en Cap del Cap i Casal. Una cosa així com el màxim representant de les viles del Regne de València en la capital del Regne.
Es va oposar a la política feudalista d’Alfons IV d’Aragó que volia partir el Regne de València, en favor del seu segon fill Ferran d’Aragó. Tot això a més d’estar prohibit pels propis Furs del Regne, anava en contra del Pacte Constitucional de la Corona d’Aragó, que limitava el poder dels reis, impedint la monarquia autoritària.
La seua cèlebre frase dirigida al rei “cadascun de nos som tant com vós, però tots junts molt més que vós” retrata la fermesa d’un defensor dels Furs, fins i tot per damunt de la seua pròpia vida.
També és de ressaltar que el rei, després d’aquesta plantà de cara, va consultar amb la reina, mare de Ferran i inductora de tal despropòsit i aquesta li va dir que a Castella no es consentiria tal afront i serien passats per les armes tots, el primer d’ells Vinatea. Al que el Rei Alfons li va contestar que “ el nostre poble és lliure, i no està subjugat com el poble de Castella, perquè ells em tenen a mi com a senyor i nosaltres a ells com a bons vassalls i companys”
És evident, que salvant les distàncies entre l’any 1333 en què van ocórrer els fets i aquest 2022 hi a una gran diferència de relació entre els ciutadans i el poder de l’Estat. Els Furs eren sagrats per a tots, inclosos els membres de l’Estat que a més garantien les llibertats dels seus pobles per a exercir la seua autogestió sense intromissions dels poders superiors. Cride l’atenció el criteri existent entre la relació del poble castellà amb el seu estat i el que hi havia en el Regne de València en particular i en el d’Aragó en general. Després va vindre la conquesta d’aquests regnes per part de Felip V de Castella i com no podia ser d’una altra manera, es van abolir tots els nostres privilegis.
Nosaltres els carlistes no volem girar la vista arrere, la vida segueix i ens hem d’adequar als temps presents, però no oblidem que els drets dels pobles han d’estar per damunt de les pretensions de l’Estat i això només s’aconsegueix amb l’autogestió dels mateixos en una autèntica confederació, de tal forma que els pobles siguen lliures a puguen decidir el seu destí.
Vinatea va ser un valedor d’aqueixos drets i ara quan es planteja la retirada de la seua estàtua enfront de l’Ajuntament de València, s’està demostrant que com a mínim no es coneix la nostra història i que un personatge de tal rellevància ha de tindre un espai digne i ser conegut per tota la ciutadania. Per a poder seguir amb el seu exemple.
O potser no interessa?
