10 del matí del 19 de juny, dia de les Eleccions Andaluses i que amb tota probabilitat seran arrasades pels involucionistes. Tots es pregunten que els ha passat als andalusos per a passar de ser un poble majoritàriament progressista a tindre que a haver fet un gir de 180°.
Anàlisi hi ha i hi haurà mes que suficients per a explicar-ho. Nosaltres ens fixarem en un detall preocupant. Si el que es pretén amb aqueix gir radical és castigar els responsables polítics de la seua corda, per no tindre criteri -o pitjor encara- per anar en contra dels seus propis interessos, no ha de ser aqueixa l’actitud a prendre.
No val el pensar que el que s’ha aconseguit avançar en aquesta societat, ha sigut per obra nostra i ara que aguanten uns altres.
Ha costat molt aconseguir-ho, amb sang -si amb sang, per si a algú se li ha oblidat- amb suor i moltes llàgrimes, per ara haver-ho de que tirar-ho tot per la borda.
Els polítics que han de defensar a les nostres gents, és clar que no estan per la labor, més aviat estan per defensar els seus propis interessos i per tant allunyar-se dels dels seus propis votants.
És cert que la sensació que dona veure als diferents partits de l’anomenada “esquerra” dividir-se i barallar-se entre si, no afavoreix a l’ànim de la gent, però és que els assoliments obtinguts en aquesta societat no se sustenten sols, cal lluitar perquè perduren, sense esperar que ens el solucionen uns altres.
Una lluita diària, no en unes votacions i després a casa a criticar el que no es fa bé. Ens hem d’implicar i exigir dia a dia i no pensar que, amb el càstig dels resultats d’unes eleccions, se solucionaran els nostres mals.
