Castellà
Enric Juliana Ricart, periodista i actual director adjunt de La Varguardia, divendres passat 18 d’agost va llançar en el seu compte de X (antic Twitter) el següent:
“Sobre el català/valencià crec que és molt interessant rellegir aquesta carta signada per un grup d’acadèmics, lingüistes i escriptors espanyols en temps de transició. La intoxicació del debat encara no aconseguia els registres actuals. El moment és òptim per a ser clars.”
El mateix divendres apareix en la premsa que el Consell aprovarà en el pròxim ple una declaració institucional “per la llengua, la cultura i els senyals d’identitat de la Comunitat Valenciana”, a proposta de tres conselleres del PP i una de VOX.
El motiu principal, l’anunci que es permetrà parlar les llengües cooficials en la Cambra Baixa, citant el basc, el gallec i el català i creure que el valencià està menystingut.
Arran de l’exposat fins ací, ens preguntem: aquests polítics són uns incultes? Mereixen estar en llocs de responsabilitat on decidiran sobre el nostre dia a dia? Si aquesta barra que demostren, ignorant tot el que la ciència estudia i demostra, estaran a l’altura per a determinar les accions a realitzar en casos greus com a grans incendis, regressions contínues de les platges, possibles epidèmies, falta d’aigua per al subministrament a la població, etc.?
Molt ens temem que hem triat a uns polítics que d’entrada reneguen de la CULTURA en majúscules, volent convertir a la seua Comunitat Valenciana (per a nosaltres sempre PAÍS VALENCIÀ), en la riota del món mundial.
PD.– Un exemple per a aquests il·luminats. “El català, el valencià i el mallorquí son tres lenguas diferentes”. Això s’ha d’escriure en castellà, perquè si s’escriu: “El català, el valencià i el mallorquí, són tres llengües diferents” no se sap si està escrit en català, valencià o mallorquí.
