Castellà
No és nou i ho veiem en partits polítics de tot l’espectre i representació, ha de ser la nova manera de fer política, però no hauria de ser el nostre.
Estem assistint a una inadmissible campanya d’assetjament dins del nostre propi Partit Carlista a nivell Federal que sobrepassa l’àmbit d’enfrontament personal. La presència de nous personatges de desconeguda militància i la falta d’empenyiment purament polític no pot ser l’excusa que permeta una guerra bruta.
Un lluitador incansable, David Martínez, porta massa temps en l’ull de la diana dels qui no admeten ni critiques ni projectes aliens capaços de fer-los ombra i els qui haurien d’imposar la difícil pau interna, són precisament els que, valent-se de malvolençes personals, animen a la desqualificació i la injúria.
Som militants del Partit Carlista i un bon número membres del Consell Federal de Direcció, (màxim òrgan entre Congressos, i per tant necessàriament convocat i actiu, no ho oblidem) que portem temps denunciant la deriva que s’ha pres com a camí i que només condueix a la desaparició del nostre Partit, i la nostra crítica i el nostre treball no ho és d’un només dels nostres companys, ni ha tingut com a fi una altra via que la d’encaminar els nostres passos a un millor coneixement del Carlisme, obrint portes al futur i donant a conéixer la ideologia aprovada congressualment, recollida en els Estatuts que obren en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l’Interior, una ideologia amb recorregut de futur que com a partit polític ha de mostrar si pretén romandre en la lleial lluita democràtica per una societat millor.
Ningú i menys encara David Martínez, ha suplantat, sinó creat i omplit els buits que la Direcció no atenia en una cosa tan indispensable hui dia i mes en política com és Internet; aquest sens dubte a sigut el principal motiu pel qual s’ha assenyalat indignament a un carlista indiscutible, militant lleial i ferm en la seua trajectòria i només la manipulació del sistema establit estatutàriament per a dirimir diferències internes, va portar a una situació d’altra banda ja donada per superada.
Possiblement aquest assumpte hauria d’haver-se tallat fa temps per altres vies, i indiscutiblement hauria sigut mes efectiva la del diàleg. Desgraciadament ha sigut un altre el camí, i s’ha buscat en un enfrontament personal el tascó amb la qual intentar silenciar crítiques i tapar errors d’una Direcció que incompleix sistemàticament els estatuts, oculta informació a la militància i no convoca als seus òrgans de direcció quan és degut.
Alguna cosa ha de quedar clar, només caldria revisar historials personals i després jutjar, David Martínez, militant en actiu per Guipúscoa, no és més que un dels nostres, un carlista històric i de futur, plenament en actiu, per molt que alguns s’obstinen a dir el contrari.
Partit Carlista del País Valencià.
