Castellà
En boca de tots està la bàrbara pujada del rebut de la llum. Si ja de per si és difícil de desxifrar el per què de l’import del rebut, menys s’entén el motiu d’aquesta pujada.
Resulta que les companyies generadores d’electricitat, totes elles privatitzades, ofereixen la seua energia a RED ELECTRICA , empresa que s’encarrega de distribuir i garantir l’energia i que amb vista a la demanda que preveuen els seus càlculs, ix a subhasta per a comprar l’energia que li ofereixen les empreses generadores. Fins ací i amb un sistema capitalista moderat, ho entenem.
El que passa és que no és el mateix generar energia hidràulica, eòlica, solar, nuclear o de gas. La més barata és la hidràulica ja que la seua instal·lació està totalment amortitzada. Després li segueixen totes les altres, però resulta la de gas, com la més cara. No disposem de gas i per tant cal comprar-ho fora. El seu preu està pels núvols i a més s’ha de pagar per drets d’emissió de CO₂. També ho podem entendre.
El que no és de rebut és la volta i mitja de rosca que el capitalisme (ja podem dir-li, salvatge) aplicaque a la compra de tota l’energia que li fa falta, a preu de la més cara. És a dir, si per al subministrament fa falta comprar a més de les barates, que produïm ací, energia produïda per gas, el preu de totes estarà igualat al del gas (la més cara). I si no fa falta comprar la del gas, doncs ja posats, les altres al mateix preu.
Ells s’ho guisen i ells s’ho mengen. A pagar-ho “*pebrereta”, el sofert consumidor.
I que fa el Govern, doncs ni està ni se li espera. Les mesures que diu que prendrà, s’han quedat en un got d’aigua per a apagar un incendi.
Total, és igual que governe la dreta, la central lletera, l’esquerra o el susum corda, ací el que talla el bacallà i governa de totes, totes, són les grans empreses. Amb el capital hem topat. Després ja sabem com funcionen les portes giratòries.
I la societat, què? Cal exigir que els serveis essencials estiguen socialitzats. Que puguem d’aqueixa forma controlar autogestionadament els nostres recursos. Que no podem jugar amb les necessitats bàsiques dels nostres conciutadans.
Com podrà viure un ciutadà mileurista (si té sort de treballar) amb els preus de la llum, el lloguer del seu habitatge, les seues necessitats bàsiques en alimentació i un llarg etcètera, que estan recollits en la Carta Magna?
On ha arribat aquesta societat que prefereix tindre dret a una cervesa i mirar al seu melic, abans de veure la misèria que estem generant amb el nostre ostracisme?.
Com deia el clàssic: Al final tot es paga.
