El Partit Carlista sempre ha fet patent la necessitat de mantindre en el record els anys de l’Espanya de 1976, Elda-Petrer. Vitòria i Montejurra, són l’exponent de la lluita per la llibertat que hui molts volgueren oblidar.
El Partit Carlista del País Valencià s’adhereix al manifest d’Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al Pais Valencià, que diu:
En record de l’assassinat de Teófilo del Valle, a Elda-Petrer i els cinc treballadors de VitòriaGasteiz al febrer-març de 1976.
A l’inici de 1976, es van produir grans i importants vagues en diferents sectors productius i llocs de la geografia espanyola. Al febrer el sector del calçat a Alacant va viure unes grans mobilitzacions, es trencava el sindicat vertical franquista i un nou sindicalisme, un nou moviment obrer, reclamava negociar el conveni col·lectiu, les condicions de treball del sector.
A Elx anaren a la vaga uns 10000 treballadors; el 23 de febrero a Petrer les forces policials disolgueren amb extrema violencia una manifestació de milers de persones. El 24 a Elda durant tot el dia van fustigar impedint que es concentraren i realitzaren assemblees. Prop de la mitjanit , abans d’eixir de la ciutat, la comitiva de la policia armada va perseguir un grup de treballadors que els increpava i van llançar pedres a l’últim dels vehicles del comboi. Teófilo del Valle i altres companys van fugir del lloc. Els policies els van perseguir pels carrers pistola en mà. A 300 metres del lloc de l’incident un policia armada el va disparar diversos trets per l’esquena. Una bala li va encertar en la cama i una altra, mortal, en el seu cap.
El 26 de febrer l’atur general i espontani es va estendre per Elda i Petrer; a la vesprada una gran manifestació de dol va recorrer els carrers; més de 20000 van acompañar les restes de Teófilo fins al cementeri. Quatre mesos després un Consell de Guerra eximia de qualsevol responsabilitat al policia armada, al·legant que actuava en compliment d’un deure.
Uns dies després, el 3 de març, a Vitòria, la brutalitat policial contra els obrers en vaga va causar 5 morts i més de 100 ferits de bala. Allí van ser assassinats Romualdo Chaparro Barroso de 18 anys, Francisco Aznar Clemente, 18 anys, Pedro María Martínez Ocio de 19 anys, José Luis Castillo García, 32 anys i Bienvenido Perea de 30 anys. En les converses gravades de la ràdio de la Policia Armada se’ls sent dir “per ells”, en un altre moment “hem disparat més de mil trets”, i més endavant aquesta “és la major pallissa de la història”.
Vitòria es va paralitzar, l’enterrament de les víctimes va ser una immensa manifestació de dolor i ràbia. No es va produir cap investigació judicial. Les víctimes encara continuen reclamant justícia, han acudit a la justícia universal a la Querella Argentina, perquè en l’estat espanyol se’ls ha negat el seu dret.
En el 46é aniversari d’aquests fets volem fer memòria; deixar constància que els nostres drets laborals i sindicals han sigut fruit de l’esforç i la lluita i rendir tribut als qui van patir la pitjor conseqüència de la repressió. Hui volem sumar el nostre suport a les víctimes i familiars que continuen buscant justícia amb l’ànim de posar fi a la impunitat amb la qual van actuar les forces repressives del franquisme, també en els primers anys de la transició.
Teófilo del Valle, Romualdo Chaparro Barroso, Francisco Aznar Clemente, Pedro María Martínez Ocio, José Luis Castillo García i Bienvenido Perea, no us oblidem!