No parlarem de les diferents maneres que han tingut i tenen algunes comunitats autònomes de seduir als seus votants amb el tema de la rebaixada d’impostos.
Des de la sempre i temerària presidenta de la Comunitat de Madrid, rebaixant impostos a les grans empreses per a exercir l’efecte d’atraure-les, passant per la d’Andalusia fent-lo amb les rendes més altes, sense embuts per a fer-ho, fins a la nostra Comunitat Valenciana que el vol fer amb les rendes més baixes, està havent-hi una cascada de governs autonòmics que s’estan apuntant a la idea.
No cal dir que les postures són clarificadores. D’una banda estan les comunitats governades pel PP que tendeixen a ajudar descaradament a les empreses i a les seues rendes més altes. Una forma directa d’afavorir als rics i marginar als menys afavorits augmentant la desigualtat entre els rics i els empobrits. Per l’altre, tenim a la Comunitat Valenciana(sempre per a nosaltres País Valencià), amb govern tripartit que ens dona la sorpresa de ser l’única, de momento, que s’inclina a afavorir, a priori, als més febles econòmicament. Aquest és el camí que ens agradaria que totes les comunitats emprengueren. Només es tracta de fer justícia. No sempre han d’estrényer-se el cinturó els mateixos perquè només uns pocs es beneficien del seu sacrifici. Hi ha qui només entén de patriotisme quan s’és l’únic beneficiari i que es foten tots els altres (recorde’s les paraules despectives cap als desfavorits pronunciades per una diputada del PP per Castelló, en el Congrés).
Però el que volem ressaltar ací, és la polseguera que en principi ha generat, no ja en els grups de la dreta i ultres, sinó en el propi partit del President, el molt partit SOCIALISTA i OBRER espanyol. I tot per no haver consultat la seua decisió al Cau de Ferraz.
Nosaltres els carlistes entenem que el ser Confederals i Autogestionaris implica que no hàgem de dependre d’instàncies superiors perquè ens donen el vist i plau a qualsevol iniciativa que tinguem. Que les decisions han de prendre-les els afectats i no els que en res els afecta. Això és ser autònoms i l’altre es centralisme. Però no passem de ser autònoms en la nostra Comunitat a ser centralistes en el nostre territori. Les comarques han de tindre la seua pròpia autonomia, i aquestes, a la vegada, no han de ser centralistes amb els seus pobles ja que aquests també han de ser autònoms. En això es basa el principi de subsidiarietat, condició indispensable, en una autèntica democràcia.
A mi me interesa que nuestro gobierno Valenciano, mire con lupa la precariedad. He trabajado en el sector de la limpieza y tengo que decir que por lo que he visto en alguna nómina, no se llega a los 1000 euros. No es ciencia ficción. Yo lo he visto. Por cierto feliz 9 de octubre por adelantado.