Valencià
LA DIPUTACIÓ AUTÒNOMA CARLISTA VALENCIANA.
A l’inici de la 3a guerra carlista, en 1872, Carles VII retorna la plena autonomia als aragonesos, catalans i valencians, encara que no seria fins a pocs anys després que tal devolució es fera efectiva.
Així, a l’agost de 1874 es crea provisionalment la Diputació valenciana, de fet constituïda el següent 8 de setembre a Sant Mateu, encara que la seua seu posterior i mes contínua seria en Vilafermosa del Riu . En poc temps va desenvolupar una significativa activitat: crida a les armes, creació de tallers d’indústria bèl·lica, publicació de “Butlletí Oficial”, establiment de diversos impostos…, i fins i tot emissió (1 de setembre d’igual any) d’un segell postal propi imprés en Vistabella i exclusiu per al territori valencià, igual que simultàniament faria la Diputació (Generalitat) a la Catalunya carlista per al seu .
Va ser el seu President José Esplugues Fernández de Mesa (Bocairent, 1843), i Consellers: Isidro Alcedo, Ramón de Salvador, Andrés Bonet, José Vela i Ebrí; Secretari, Víctor José Olesa.
En exercici de les seues funcions, el President Esplugues, acompanyat d’altres tres membres del seu equip, el mes de desembre de 1874 recorreria diverses poblacions a fi de controlar l’efectivitat dels acords del seu govern -especialment quant a la necessària recaptació d’impostos-, però en ser descoberts per les forces enemigues del general Jovellar es van refugiar en La Cenia, lloc en el qual seria assassinat el dia 13. Succeint-li per uns pocs mesos el Secretari Víctor José Olesa, concretament fins al següent mes de juliol en què va concloure la guerra en territori valencià després de donar-se com acabada la revolta carlista per Dorregaray, general mogut per la traïció segons es va descobrir posteriorment.
La primera, fins llavors, curta i precària però efectiva única experiència moderna d’autogovern valencià, possible gràcies al respecte carlista cap a les diverses realitats nacionals, havia conclòs i aquell antecedent d’autogovern valencià quedava de nou sotmés sota l’oficial i imposada “unitat constitucional de l’Estat”.
