[:ca]
Un d’ells és el que tenen els municipis de la costa valenciana, amb la pujada del nivell de la mar i els continus temporals que generen la degradació d’aquesta.
Cal partir que a costa del turisme s’ha maltractat el litoral marítim. S’ha construït, en alguns caos, a tocar l’aigua, no s’ha previst cap problema a ocasionar per les barbaritats que s’han comés, sense cap ni to. Així veiem com emparant-se en lleis que només protegeixen els resultats positius dels grups promotors s’han anat menjant el litoral, encara que aquest fora un paratge paisatgístic per al gaudi i delit de tota la societat. Tot ha anat substituint-se per la rajola i el ciment, generant múltiples apartaments, hotels i ciutats de vacances que han generat innombrables beneficis econòmics per als ajuntaments de torn. Diem de torn perquè no són ajuntaments representatius dels seus respectius municipis sinó només lligats a interessos econòmics que desgraciadament solen estar d’esquena a l’únic amo d’aquests que són el propi poble.
Només cal veure qualsevol municipi costaner que, en la seua expansió en apartaments i habitatges estivals, compten amb escasses voreres, amb carrers estrets i sense espais públics on poder passejar i escampar-se la ciutadania. Les construccions privades han prevalgut sobre les públiques, fins i tot sobre els béns patrimonials tant històrics com artístics. Un lamentable exemple el tenim precisament molt pròxim, en el nostre territori, concretament en Penyscola, població històrica, artística i d’atractiu únic per a turisme de qualitat, una Abadia de Saint Michel mediterrània, emmurallada, amb castell templer, seu d’un antipapa, Benet XIII, unida tan sols a la costa per un prim istme (vegeu la pel·lícula Berlanga “Calabuig” per a rememorar la seua bellesa única) i que a partir dels anys 60 del passat segle ha sigut salvatgement desnaturalitzada en un afany urbanístic sense cap sentit malgrat tindre tota la costa per a consumar tal afany depredador.
Una situació d’anarquia en estudis, projectes i execucions que ara mostra la seua cara més amarga després dels temporals que recentment ha patit la nostra costa. Els municipis exigeixen a la Direcció General de Costas del Ministeri de Transició Ecològica que execute projectes que frenen l’avanç de l’aigua. L’absència de la seua execució, tal com denuncien els propis residents, només fa que s’agreuge la situació. D’entrada, no serveix de res executar aquests projectes, que bàsicament consisteixen en aportacions d’arena i la construcció d’espigons si abans no es fa un estudi seriós de les conseqüències que ens pot portar el Canvi Climàtic amb la pujada del nivell de la mar i els més que freqüents durs temporals. D’altra banda, no s’entén com Costas pretén derrocar un nucli marítim ja existent en el temps amb un altre de viles a tocar l’aigua, a les quals no derruirà. Serà perquè les primeres són de gent humil i les viles de gent rica?
Per què parlem de centralisme? Perquè és evident que els problemes que es pateixen en la zona no els afecta directament els que han de decidir. Si per contra foren els propis ajuntaments els qui s’encarregaren de solucionar-los, ens lluiria més el pèl. Però per a això cal canviar moltes coses, De primeres que els ajuntaments siguen representants de tot el seu poble, no del seu partit dominant. Que la fiscalitat siga equitativa en funció de les necessitats d’aquests i sobretot que hi haja un consens entre les diferents poblacions costaneres per a coordinar les accions a realitzar i que aquestes no afecten als altres.
Principi bàsic de la democràcia: els meus drets mai han d’estar per damunt dels drets dels altres.
[:es]
Uno de ellos es el que tienen los municipios de la costa valenciana, con la subida del nivel del mar y los continuos temporales que generan la degradación de la misma.
Hay que partir de que a costa del turismo se ha maltratado el litoral marítimo. Se ha construido, en algunos caos, a tocar el agua, no se ha previsto ningún problema a ocasionar por las barbaridades que se han cometido, sin ton ni son. Así vemos como amparándose en leyes que solo protegen los resultados positivos de los grupos promotores se han ido comiendo el litoral, aunque éste fuera un vergel paisajístico para el disfrute y deleite de toda la sociedad. Todo ha ido sustituyéndose por el ladrillo y el cemento, generando múltiples apartamentos, hoteles y ciudades de vacaciones que han generado innumerables beneficios económicos para los ayuntamientos de turno. Decimos de turno porque no son ayuntamientos representativos de sus respectivos municipios sino solo ligados a intereses económicos que desgraciadamente suelen estar de espaldas al único dueño de estos que son el propio pueblo.
Solo hay que ver cualquier municipio costero que, en su expansión en apartamentos y viviendas estivales, cuentan con escasas aceras, con calles estrechas y sin espacios públicos donde poder pasear y esparcirse la ciudadanía. Las construcciones privadas han primado sobre las públicas, incluso sobre los bienes patrimoniales tanto históricos como artísticos. Un lamentable ejemplo lo tenemos precisamente muy cercano, en nuestro territorio, concretamente en Penyscola, población histórica, artística y de atractivo único para turismo de calidad, una Abadía de Saint Michel mediterránea, amurallada, con castillo templario, sede de un antipapa, Benedicto XIII, unida tan solo a la costa por un delgado istmo (véase la película Berlanga “Calabuig” para rememorar su belleza única) y que a partir de los años 60 del pasado siglo ha sido salvajemente desnaturalizada en un afán urbanístico sin sentido alguno pese a tener toda la costa para consumar tal afán depredador.
Una situación de anarquía en estudios, proyectos y ejecuciones que ahora muestra su cara más amarga después de los temporales que recientemente ha padecido nuestra costa. Los municipios exigen a la Dirección General de Costas del Ministerio de Transición Ecológica que ejecute proyectos que frenen el avance del agua. La ausencia de su ejecución, tal y como denuncian los propios residentes, solo hace que se agrave la situación. De entrada, no sirve de nada ejecutar dichos proyectos, que básicamente consisten en aportaciones de arena y la construcción de espigones si antes no se hace un estudio serio de las consecuencias que nos puede traer el Cambio Climático con la subida del nivel del mar y los más que frecuentes duros temporales. Por otra parte, no se entiende como Costas pretende derribar un núcleo marítimo ya existente en el tiempo con otro de villas a tocar el agua, a las cuales no va a derruir. ¿Será porque las primeras son de gente humilde y las villas de gente pudiente?
¿Por qué hablamos de centralismo? Porque es evidente que los problemas que se padecen en la zona no les afecta directamente a los que tienen que decidir. Si por el contrario fueran los propios ayuntamientos quienes se encargaran de solucionarlos, otro gallo cantaría. Pero para eso hay que cambiar muchas cosas, De primeras que los ayuntamientos sean representantes de todo su pueblo, no de su partido dominante. Que la fiscalidad sea equitativa en función de las necesidades de estos y sobre todo que haya un consenso entre las diferentes poblaciones costeras para coordinar las acciones a realizar y que éstas no afecten a los demás.
Principio básico de la democracia: mis derechos nunca deben estar por encima de los derechos de los demás.
[:]
