[:ca]
La possible amnistia demanada com a inexcusable condició per Puigdemont per a aconseguir un suport que faça possible un nou govern socialista ha originat tant un enfrontament dialèctic com el reverdir la situació actual d’un conflicte territorial que clava les seues arrels en el segle XVIII, descobrint simultàniament l’insòlit fet que en l’estat espanyol no existisca la gràcia constitucional de tal benefici, encara que sí, en la pràctica, hagen sigut nombroses les ocasions en què sense precedir sentència hagen sigut beneficiats nombrosos possibles inculpats fins i tot sense tan si més no haver-se incoat actuacions judicials. Recorde’s la no existència de cap procediment després dels assassinats de Vitòria o els de Montejurra en 1976, sent tots dos casos clars exemples d’amnisties de fet al no ser possible els indults per no haver-se produït sentència cap.
Hui ens trobem en una situació similar, encara que amb un matís diferenciador de vital importància: l’exercici de la gràcia invocada per Puigdemont no afecta a delictes de la gravetat -assassinats- dels esmentats sinó tan sols a l’actuació política i elusió a l’acció judicial d’algú l’actuació de la qual es va produir en el seu exercici de legitim President de la Generalitat de Catalunya, alguna cosa que tan sols pot tindre l’antecedent del seu predecessor Josep Tarradellas retornat a Catalunya amb tots els reconeixements i honors atorgats pel govern espanyol presidit per Suarez.
Amb Tarradellas no va ser necessari invocar l’empara de l’Amnistia, molt menys de l’indult al no haver-se produïda decisió judicial, sinó que el seu retorn a Catalunya i rehabilitació com President tan sols va respondre a l’interés primer i fonamental d’aconseguir els màxims beneficis de la concòrdia i així aconseguir la positiva i necessària pacificació per a continuar construint una societat justa i democràtica. Va ser igualment tal objectiu el que també va moure en el seu moment a Fraga a compartir en els temps de la Transició una compareixença amb Santiago Carrillo, o que Passionaria presidira la primera sessió del Parlament de la Democràcia.
Per al Partit Carlista és positiva l’Amnistia de fet anunciada en benefici de Puigdemont i altres fugits que haurà de ser útil per a aprofundir en la legitimitat democràtica de tots els actors del conflicte facilitant tant la resolució del problema sobiranista com l’avanç democràtic tan necessari en favor de la sencera ciutadania i això en el marc d’una Confederació, segons la mantinguda proposta del Partit Carlista.
Evarist Olcina[:es]
La posible amnistía pedida como inexcusable condición por Puigdemont para alcanzar un apoyo que haga posible un nuevo gobierno socialista ha originado tanto un enfrentamiento dialéctico como el reverdecer la situación actual de un conflicto territorial que hinca sus raíces en el siglo XVIII, descubriendo simultáneamente el insólito hecho de que en el estado español no exista la gracia constitucional de tal beneficio, aunque sí, en la práctica, hayan sido numerosas las ocasiones en que sin preceder sentencia hayan sido beneficiados numerosos posibles inculpados incluso sin tan siquiera haberse incoado actuaciones judiciales. Recuérdese la no existencia de procedimiento alguno tras los asesinatos de Vitoria o los de Montejurra en 1976, siendo ambos casos claros ejemplos de amnistías de hecho al no ser posible los indultos por no haberse producido sentencia alguna.
Hoy nos encontramos en una situación similar, aunque con un matiz diferenciador de vital importancia: el ejercicio de la gracia invocada por Puigdemont no afecta a delitos de la gravedad -asesinatos- de los mencionados sino tan solo a la actuación política y elusión a la acción judicial de alguien cuya actuación se produjo en su ejercicio de legitimo President de la Generalitat de Catalunya, algo que tan solo puede tener el antecedente de su predecesor Josep Tarradellas retornado a Catalunya con todos los reconocimientos y honores otorgados por el gobierno español presidido por Suarez.
Con Tarradellas no fue necesario invocar el amparo de la Amnistía, mucho menos del indulto al no haberse producido fallo judicial, sino que su retorno a Catalunya y rehabilitación como President tan solo respondió al interés primero y fundamental de alcanzar los máximos beneficios de la concordia y así lograr la positiva y necesaria pacificación para seguir construyendo una sociedad justa y democrática. Fue igualmente tal objetivo el que también movió en su día a Fraga a compartir en los tiempos de la Transición una comparecencia con Santiago Carrillo, o que Pasionaria presidiera la primera sesión del Parlamento de la Democracia.
Para el Partido Carlista es positiva la Amnistía de hecho anunciada en beneficio de Puigdemont y demás huidos que habrá de ser útil para profundizar en la legitimidad democrática de todos los actores del conflicto facilitando tanto la resolución del problema soberanista como el avance democrático tan necesario en favor de la entera ciudadanía y ello en el marco de una Confederación, según la mantenida propuesta del Partido Carlista.
Evarist Olcina
[:]
