[:ca]
El Partit Carlista sempre ha fet patent la necessitat de mantindre en el record els anys de l’Espanya de 1976, Elda-Petrer. Vitòria i Montejurra, són l’exponent de la lluita per la llibertat que hui molts volgueren oblidar.
El Partit Carlista del País Valencià s’adhereix al manifest d’Acció Ciutadana contra la impunitat del franquisme al Pais Valencià, que diu:
En record de l’assassinat de Teófilo del Valle, a Elda-Petrer i els cinc treballadors de VitòriaGasteiz al febrer-març de 1976.
A l’inici de 1976, es van produir grans i importants vagues en diferents sectors productius i llocs de la geografia espanyola. Al febrer el sector del calçat a Alacant va viure unes grans mobilitzacions, es trencava el sindicat vertical franquista i un nou sindicalisme, un nou moviment obrer, reclamava negociar el conveni col·lectiu, les condicions de treball del sector.
A Elx anaren a la vaga uns 10000 treballadors; el 23 de febrero a Petrer les forces policials disolgueren amb extrema violencia una manifestació de milers de persones. El 24 a Elda durant tot el dia van fustigar impedint que es concentraren i realitzaren assemblees. Prop de la mitjanit , abans d’eixir de la ciutat, la comitiva de la policia armada va perseguir un grup de treballadors que els increpava i van llançar pedres a l’últim dels vehicles del comboi. Teófilo del Valle i altres companys van fugir del lloc. Els policies els van perseguir pels carrers pistola en mà. A 300 metres del lloc de l’incident un policia armada el va disparar diversos trets per l’esquena. Una bala li va encertar en la cama i una altra, mortal, en el seu cap.
El 26 de febrer l’atur general i espontani es va estendre per Elda i Petrer; a la vesprada una gran manifestació de dol va recorrer els carrers; més de 20000 van acompañar les restes de Teófilo fins al cementeri. Quatre mesos després un Consell de Guerra eximia de qualsevol responsabilitat al policia armada, al·legant que actuava en compliment d’un deure.
Uns dies després, el 3 de març, a Vitòria, la brutalitat policial contra els obrers en vaga va causar 5 morts i més de 100 ferits de bala. Allí van ser assassinats Romualdo Chaparro Barroso de 18 anys, Francisco Aznar Clemente, 18 anys, Pedro María Martínez Ocio de 19 anys, José Luis Castillo García, 32 anys i Bienvenido Perea de 30 anys. En les converses gravades de la ràdio de la Policia Armada se’ls sent dir “per ells”, en un altre moment “hem disparat més de mil trets”, i més endavant aquesta “és la major pallissa de la història”.
Vitòria es va paralitzar, l’enterrament de les víctimes va ser una immensa manifestació de dolor i ràbia. No es va produir cap investigació judicial. Les víctimes encara continuen reclamant justícia, han acudit a la justícia universal a la Querella Argentina, perquè en l’estat espanyol se’ls ha negat el seu dret.
En el 46é aniversari d’aquests fets volem fer memòria; deixar constància que els nostres drets laborals i sindicals han sigut fruit de l’esforç i la lluita i rendir tribut als qui van patir la pitjor conseqüència de la repressió. Hui volem sumar el nostre suport a les víctimes i familiars que continuen buscant justícia amb l’ànim de posar fi a la impunitat amb la qual van actuar les forces repressives del franquisme, també en els primers anys de la transició.
Teófilo del Valle, Romualdo Chaparro Barroso, Francisco Aznar Clemente, Pedro María Martínez Ocio, José Luis Castillo García i Bienvenido Perea, no us oblidem!
[:es]
El Partido Carlista siempre ha hecho patente la necesidad de mantener en el recuerdo los años de la España de 1976, Elda-Petrer. Vitoria y Montejurra, son el exponente de la lucha por la libertad que hoy muchos quisieron olvidar.
El Partit Carlista del País Valencià se adhiere al manifiesto de Acció Ciutadana contra la impunidad del franquismo al País Valenciá, que dice:
En recuerdo del asesinato de Teófilo del Valle, en Elda y los cinco trabajadores de VitoriaGasteiz en febrero-marzo de 1976.
Al inicio de 1976, se produjeron grandes e importantes huelgas en distintos sectores productivos y lugares de la geografía española. En febrero el sector del calzado en Alacant vivió unas grandes movilizaciones, se quebraba el sindicato vertical franquista y un nuevo sindicalismo, un nuevo movimiento obrero, reclamaba negociar el convenio colectivo, las condiciones de trabajo del sector.
En Elx fueron a la huelga unos 10000 trabajadores; el 23 de febrero en Petrer las fuerzas policiales disolvieron con extrema violencia una manifestación de miles de personas. El 24 en Elda durante todo el día hostigaron impidiendo que se concentraran y realizaran asambleas. Cerca de la media noche antes de salir de la ciudad, la comitiva de la policía armada persiguió a un grupo de trabajadores que les increpaba y lanzaron piedras al último de los vehículos del convoy. Teófilo del Valle y otros compañeros huyeron del lugar. Los policías les persiguieron por las calles pistola en mano. A 300 metros del lugar del incidente un policía armada le disparó varios tiros por la espalda. Una bala le dio en la pierna y otra, mortal, en su cabeza.
El 26 de febrero el paro general se extendió en Elda y Petrer; a la tarde una gran manifestación de duelo recorrió las calles; más de 20000 personas acompañaron los restos de Teófilo del Valle hasta el cementerio. Cuatro meses después un Consejo de Guerra eximía de cualquier responsabilidad al policía armada alegando que actuaba en cumplimiento de un deber.
Unos días después, el 3 de marzo, en Vitoria, la brutalidad policial contra los obreros en huelga causó 5 muertes y más de 100 heridos de bala. Allí fueron asesinados Romualdo Chaparro Barroso de 18 años, Francisco Aznar Clemente, 18 años, Pedro María Martínez Ocio de 19 años, José Luis Castillo García, 32 años y Bienvenido Perea de 30 años. En las conversaciones grabadas de la radio de la Policía Armada se les oye decir “a por ellos”, en otro momento “hemos disparado más de mil tiros”, y más adelante esta “es la mayor paliza de la historia”.
Vitoria se paralizó, el entierro de las víctimas fue una inmensa manifestación de dolor y rabia. No se produjo ninguna investigación judicial. Las victimas aún siguen reclamando justicia, han acudido a la justicia universal a la Querella Argentina, porque en el estado español se les ha negado su derecho.
En el 46º aniversario de estos hechos queremos hacer memoria; dejar constancia de que nuestros derechos laborales y sindicales han sido fruto del esfuerzo y la lucha y rendir tributo a quienes sufrieron la peor consecuencia de la represión. Hoy queremos sumar nuestro apoyo a las víctimas y familiares que siguen buscando justicia con el ánimo de poner fin a la impunidad con la que actuaron las fuerzas represivas del franquismo, también en los primeros años de la transición.
¡Teófilo del Valle, Romualdo Chaparro Barroso, Francisco Aznar Clemente, Pedro María Martínez Ocio, José Luis Castillo García y Bienvenido Perea no os olvidamos!
[:]
![[:ca]CARLISMO | Partit Carlista del País Valencià[:es]CARLISMO | Partit Carlista del País Valencià | CARLISME[:]](https://i0.wp.com/www.autogestio.partidocarlista.org/wp-content/uploads/2024/11/CARLISMO-PARTIT-PAIS-VALENCIA-CARLISME.png?fit=1350%2C220&ssl=1)